EL Jean-Paul, el meu estimat pitxín, ha mort.
Quan el vaig veure per primer cop, ja em vaig adonar que m'havien venut el més vell de la gàbia. Només puc pensar que ha passat els últims dies de la seva vida on millor els podia passar. Li agradava que l'agaféssim i estar amb nosaltres, però la roda d'exercici no li feia cap il·lusió. Era massa gran.
Adéu, Jean-Paul.
Adéu, pitxín.
2 comments:
Srta. Psicosoma,
Pots estar convençuda que el pitxín ha tingut la tercera edat més alegre de tots els hàmsters de les Rambles.
Ara mateix, ja és un mite entre ells!
Gràcies, Laia.
Post a Comment