Recordo la cançó que deia: Yo tengo un perrito llamado Nerón, que sale todas las mañanas y es muy juguetón.
Recordo que el meu germà volia un gos que es digués Nerón.
Recordo el dia que estava a Sigüenza i em van dir que la gossa de la Rocío havia tingut cadells.
Recordo anar a veure els cadells i pensar que era l'ocasió perfecta, que el meu germà portava sis mesos amb nosaltres i encara no tenia el seu gosset.
Recordo trucar a casa i que em diguessin que no.
Recordo que l'avi es va posar malalt i ningú pensava que se'n sortiria, i que jo estava sola a Sigüenza i que volia estar amb la mare.
Recordo que va venir la mare amb el Dani, i que el Dani em va regalar un pingüí blanc. Ell es va quedar amb el negre.
Recordo que l'avi es va curar i que tots estàvem eufòrics, i que la mare em va dir que truqués al pare i li tornés a dir que havia trobat el gos ideal.
Recordo que el pare, eufòric, em va dir que sí.
Recordo anar a veure els cadells i que només quedés el Nerón, i que em semblés preciós.
Recordo que la mare em va dir que me n'havia de fer càrrec jo, i que jo no sabia què volia dir cuidar un gos.
Recordo la primera nit, el Nerón plorant sense parar i jo donant-li la mà perquè em mossegués i així callés.
Recordo pensar que la mare em mataria.
Recordo que tothom estava encantat amb el Nerón, que era graciós i obedient.
Recordo que el cridava i venia i jo em sentia important.
Recordo anar a caçar amb el Nerón, i que fos el millor de tots.
Recordo estar amb ell al menjador de casa.
Recordo estar amb ell a la terrassa.
Recordo què bé que em feia sentir quan es quedava amb mi a l'habitació de l'ordinador fins a altes hores de la matinada.
Recordo la seva mirada bondadosa.
Recordo que cada vegada que em veia no podia contenir l'emoció.
Recordo les nits sola a casa amb el Nerón, que em protegia i feia fugir la por.
Recordo la rebuda que li va fer al Vito.
Recordo que he passat amb ell més de 12 anys.
I ara sé que el trobaré molt a faltar.
3 comments:
Quanta tendresa i emoció!!! Ànims.
Segueixo pensant que és una entrada massa bonica.
El primer cop que la vaig llegir em va caure una llàgrima a la feina.
Sabes que todo todo no lo entiendo, pero todo lo que intuyo entender es precioso. Desde luego, un gran can. Besos enormes y gracias por esa bonita memoria que nos dejas de él.
Post a Comment